L’estrat\u00e8gia per a resoldre un puzle es pot considerar com la combinaci\u00f3 de tres processos: escaneig, marcat i an\u00e0lisi.<\/p>\r\n
Escaneig<\/strong> Els resoledors avan\u00e7ats busquen “conting\u00e8ncies” mentre escanegen, aix\u00f2 \u00e9s, fiten la ubicaci\u00f3 d’un nombre en una fila, columna o regi\u00f3 o dues o tres cel\u00b7les. Quan aquestes cel\u00b7les descansen totes en la mateixa fila (o columna) i regi\u00f3, poden usar-se amb un prop\u00f2sit d’eliminaci\u00f3 durant la trama creuada i el recompte. Puzles particularment desafiadors poden requerir el reconeixement de m\u00faltiples conting\u00e8ncies, potser en m\u00faltiples direccions o fins i tot interseccions – relegant la majoria dels resoledors al marcat (com es descriu m\u00e9s abaix). Els puzles que poden ser resolts nom\u00e9s mitjan\u00e7ant escaneig, sense requerir la detecci\u00f3 de conting\u00e8ncies es classifiquen com puzles “f\u00e0cils”; altres puzles m\u00e9s dif\u00edcils, per definici\u00f3, no poden resoldre’s \u00fanicament mitjan\u00e7ant escaneig.<\/p>\r\n Marcat<\/strong> An\u00e0lisi<\/strong> Idealment, es necessita trobar una combinaci\u00f3 de t\u00e8cniques que evitin algun dels inconvenients dels elements de dalt. El recompte de regions, files i columnes pot resultar avorrit. Escriure nombres candidats en cel?les buides pot consumir massa temps. L’aproximaci\u00f3 “i-si” pot ser confusa llevat que siguis b\u00e9 organitzat. El quid de la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s trobar una t\u00e8cnica que minimitzi el recompte, el marcat i l’esborrat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’estrat\u00e8gia per a resoldre un puzle es pot considerar com la combinaci\u00f3 de tres processos: escaneig, marcat i an\u00e0lisi. EscaneigL’escaneig…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"yoast_head":"\n
L’escaneig es realitza des del principi i peri\u00f2dicament, durant tota la resoluci\u00f3. L’escaneig pot haver de ser executat diverses vegades entre per\u00edodes d’an\u00e0lisis. L’escaneig consta de dues t\u00e8cniques b\u00e0siques: trama creuada i recompte, que poden usar-se alternativament.<\/p>\r\n\r\n
L’escaneig ve a interrompre’s quan no poden descobrir-se nous nombres. En aquest punt \u00e9s necessari centrar-se en alguna an\u00e0lisi l\u00f2gica. La majoria troba \u00fatil guiar aquesta an\u00e0lisi mitjan\u00e7ant el marcat de nombres candidats en les cel\u00b7les buides. Hi ha dues notacions populars: sub\u00edndexos i punts. En la notaci\u00f3 de sub\u00edndex, els nombres candidats s’escriuen en petit en les cel\u00b7les. El desavantatge \u00e9s que els puzles originals s\u00f3n publicats en peri\u00f2dics que habitualment no deixen massa espai per a acomodar m\u00e9s d’uns pocs d\u00edgits. Si s’usa aquesta notaci\u00f3, els resoledors creen, sovint, una c\u00f2pia m\u00e9s gran del sudoku i empren un llapis afilat. La segona notaci\u00f3 \u00e9s un patr\u00f3 de punts amb un punt en el cant\u00f3 superior esquerra representant un 1 i un punt en el cant\u00f3 inferior dreta representant un 9. Aquesta notaci\u00f3 t\u00e9 com avantatge que pot usar-se en el sudoku original. Es requereix destresa per a l’empla\u00e7ament dels punts, perqu\u00e8 punts despla\u00e7ats o marques distretes duen, inevitablement, a confusi\u00f3 i no s\u00f3n f\u00e0cils d’esborrar sense afegir m\u00e9s confusi\u00f3.<\/p>\r\n
Hi ha dues aproximacions principals – eliminaci\u00f3 i “i-si”.<\/p>\r\n\r\n